visca.com | APAC | Anglès fàcil

ANGLÈS FÀCIL — CAPÍTOL II
Estructura de les formes verbals

Introducció

En el capítol anterior hem après a construir quatre temps verbals —present simple, present continuous, past simple i present perfect— fent servir les cinc formes verbals anglesos: infinitiu, «forma -s», gerundi, «simple past» i participi. Resumim ara la manera en què s'escriuen aquestes formes:

FORMA	VERB REGULAR	VERB IRREGULAR
infinitiu	forma que es dóna al diccionari
«forma -s»	s'afegeix -s o -es a l'infinitiu
gerundi	s'afegeix -ing a l'infinitiu
«simple past»	s'afegeix -ed a l'infinitiu	formes que es donen al diccionari
participi

Ara bé, de la mateixa manera que, en català, hi ha certes modificacions que hem de fer si volem escriure correctament els plurals —per exemple, el plural de noia maca no s'escriu noias macas, sinó noies maques— en anglès també haurem d'aprendre algunes normes pel que fa a l'estrutura de les formes verbals. Començarem amb la forma -s.

NOTA: En la pronunciació figurada, el símbol /æ/ es pronuncia com una e superoberta, el símbol /ʌ/ com el so que fem quan dubtem, vocalitzant sense formar cap lletra, i el símbol /z/, tot i que apareix al final de mot, es pronuncia sonor, com la z del mot zoo. A més, en casos d'ambigüitat, subratllarem la síl·laba tònica.

I — Formació de la «forma -s»

Depenent de com s'acaba l'infinitiu, la «forma -s» s'escriu -s o -es i es pronuncia /əz/, /z/ o /s/. A més, si l'infinitiu termina en «consonant+y», la y se substitueix per i i el sufix s'escriu -es. Finalment, hi ha quatre verbs en els quals la forma -s s'escriu o es pronuncia excepcionalment.

Observem que, en alguns d'aquests casos, la s final de mot es pronuncia /z/, com la s en el mot català rosa. Com que en català la s no se sol pronunciar sonora al final de mot, és possible que l'alumne tingui problemes produint aquest so en aquesta posició, cas en el qual la pronúncia /s/ és tolerable.

Pel que fa a la formació i pronunciació de la forma -s, hi ha cinc possibilitats. Vegem-les ara amb algunes remarques pertinents.

1) L'infinitiu acaba amb un so sibilant

Si l'infinitiu acaba amb un so sibilant —és a dir, amb els sons /s/, /z/, /tx/, /tj/, /ʃ/ (el so de la xeix) o /ks/—, el sufix s'escriu -es i es pronuncia /əz/, afegint-hi una síl·laba. S'escriu amb una -s simple si l'infinitiu ja termina en e. Exemples:

SO	VERB	FORMA -S	PRONUNCIACIÓ
/s/	kiss (besar) dance (ballar)	kisses dances	/ké·ssəz/ /dæn·səz/
/z/	cause (causar) sneeze (esternudar)	causes sneezes	/kò·zəz/ /sní·zəz/
/tx/	watch (mirar)	watches	/uò·txəz/
/tj/	change (canviar)	changes	/txein·tjəz/
/ʃ/	finish (acabar)	finishes	/fé·neix·əz/
/ks/	mix (barrejar)	mixes	/mék·səz/

2) L'infinitiu acaba amb un so sord no sibilant

Si l'infinitiu acaba amb un so sord no sibilant —és a dir, amb els sons /k/, /f/, /p/ o /t/—, el sufix es pronuncia /s/ i s'escriu s. Exemples:

SO	VERB	FORMA -S	PRONUNCIACIÓ
/k/	check (comprovar)	checks	/txèks/
/f/	loaf (gandulejar)	loafs	/lóufs/
/p/	stop (parar)	stops	/stòps/
/t/	chat (xerrar)	chats	/txæts/

3) L'infinitiu acaba amb un so sonor no sibilant

Si l'infinitiu acaba amb un so sonor no sibilant —és a dir, amb els sons /b/, /d/, /g/, /l/, /m/, /n/, /r/ o /v/, o bé amb un so vocal—, el sufix es pronuncia /z/ i s'escriu s. Exemples:

SO	VERB	FORMA -S	PRONUNCIACIÓ
/b/	rob (atracar)	robs	/ròbz/
/d/	fold (plegar)	folds	/fóldz/
/g/	hug (abraçar)	hugs	/hʌgz/
/l/	call (trucar, cridar)	calls	/kòlz/
/m/	seem (semblar)	seems	/siimz/
/n/	plan (planificar)	plans	/plænz/
/r/	stir (remenar)	stirs	/stərz/
/v/	live (viure)	lives	/lévz/
/óu/	snow (nevar)	snows	/snóuz/

4) L'infinitiu termina en consonant+y

Si l'infinitiu termina en consonant+y, la y se substitueix per i i s'hi afegeix el sufix -es; en canvi, si l'infinitiu termina en vocal+y, tal substitució no es fa. Exemples:

Verbs terminats en consonant+y	FORMA -S	PRONUNCIACIÓ
try (intentar) reply (respondre)	tries replies	/traiz/ /replàiz/
Verbs terminats en vocal+y	FORMA -S	PRONUNCIACIÓ
play (jugar) obey (obeir)	plays obeys	/pleiz/ /obèiz/

5) Quatre verbs tenen una forma -s excepcional

Hi ha quatre verbs en els quals la forma -s s'escriu o es pronuncia excepcionalment:

VERB	FORMA -S	PRONUNCIACIÓ
have had had (tenir, haver)	has	/hæz/
do did done (fer)	does	/dʌz/
go went gone (anar)	goes	/góuz/
say said said (dir)	says	/sèz/

II — Formació del gerundi

Per a la majoria dels verbs, el gerundi s'escriu afegint -ing —que es pronuncia sempre /inc/, com el final del mot català tinc— a l'infinitiu; en són exemples tots els verbs del primer capítol. Ara bé, en tres casos hi ha canvis ortogràfics que ara estudiarem.

1) Es dobla la consonant final

Si l'infinitiu termina en «consonant+vocal+consonant» i l'accent cau a l'última síl·laba, la consonant final es dobla:

VERB	GERUNDI	PRONUNCIACIÓ
rob (atracar)	robbing	/rò·binc/
drag (arrossegar)	dragging	/dræ·guinc/
plan (planificar)	planning	/plæ·ninc/
drop (deixar caure)	dropping	/drò·pinc/
chat (xerrar)	chatting	/txæ·tinc/
begin began begun (començar)	beginning	/bə·gué·ninc/
admit (admetre)	admitting	/əd·mé·tinc/

Tenim en compte que la consonant final no es doble si va precedida de dues vocals (p.e., el gerundi de rain (ploure) és raining /rei·ninc/) ni si l'accent no cau al final de mot (p.e., el gerundi de open és opening /óu·pe·ninc/).

EXCEPCIÓ: Encara que el verb sigui pla, l'anglès britànic dobla la l final si l'infinitiu termina en «consonant + vocal + l» (p.e.: travelling, labelling, etc.).

2) La ie final de mot se substitueix per y

Si l'infinitiu termina en ie, aquest grup se substitueix per y davant el sufix:

VERB	GERUNDI	PRONUNCIACIÓ
tie (lligar)	tying	/tainc/ o /tai·inc/
lie (mentir)	lying	/lainc/ o /lai·inc/
die (morir[-se])	dying	/dainc/ o /dai·inc/

Val a dir que qualsevol infinitiu terminat en -y forma el gerundi d'una manera regular; p.e., study (estudiar) studying, reply (respondre) replying, play (jugar) playing, etc.

3) La e final de mot se suprimeix

Si l'infinitiu termina en -e muda, aquesta lletra se suprimeix abans del sufix:

VERB	GERUNDI	PRONUNCIACIÓ
close (tancar)	closing	/klóu·zinc/
come came come (venir)	coming	/kʌ·minc/

En canvi, si l'infinitiu termina en -ee o -oe, la e no se suprimeix:

VERB	GERUNDI	PRONUNCIACIÓ
agree (estar d'acord)	agreeing	/ə·grí·inc/
canoe (practicar piragüisme)	canoeing	/kə·nú·inc/

III — Formació de la forma -ed

Per als verbs regulars, les formes de simple past i participi es formen afegint -ed a l'infinitiu; en són exemples tots els verbs regulars del primer capítol. Depenent de com s'acaba l'infinitiu, la forma de simple past es pronuncia /əd/, /d/ o /t/. A més, si l'infinitiu termina en «consonant+y», la y se substitueix per i.

Observem que, en alguns d'aquests casos, la d final de mot es pronuncia /d/, semblant a la lletra inicial del mot català dona. Com que en català la d no es pronuncia així al final de mot, és possible que l'alumne tingui problemes produint aquest so en aquesta posició, cas en el qual la pronúncia /t/ és tolerable.

Pel que fa a la formació i pronunciació de la forma -ed hi ha cinc possibilitats. Vegem-les ara amb algunes remarques pertinents.

1) L'infinitiu acaba amb els sons /t/ o /d/

Si l'infinitiu acaba amb els sons /t/ o /d/, el sufix es pronuncia «vocal neutra+d», /əd/ (en l'RP, /ɪd/), afegint-hi una síl·laba. Exemples:

SO	VERB	FORMA -ED	PRONUNCIACIÓ
/t/	count (contar) vote (votar)	counted voted	/caun·təd/ /vóu·təd/
/d/	fold (plegar) concede (concedir)	folded conceded	/fól·dəd/ /kən·sí·dəd/

2) L'infinitiu acaba amb un so sord

Si l'infinitiu acaba amb un so sord (excepte /t/) —és a dir, amb els sons /k/, /f/, /p/ /s/, /tx/, /ʃ/ (el so de la xeix) o /ks/—, el sufix es pronuncia /t/. Exemples:

SO	VERB	FORMA -ED	PRONUNCIACIÓ
/k/	smoke (fumar)	smoked	/smóukt/
/f/	loaf (gandulejar)	loafed	/lóuft/
/p/	jump (saltar)	jumped	/tjʌmt/
/s/	kiss (besar) dance (ballar)	kissed danced	/kést/ /dænst/
/tx/	watch (mirar)	watched	/uòtxt/
/ʃ/	finish (acabar)	finished	/fé·neixt/
/ks/	mix (barrejar)	mixed	/mékst/

3) L'infinitiu acaba amb un so sonor

Si l'infinitiu acaba amb un so sonor (excepte /d/) —és a dir, amb els sons /b/, /g/, /l/, /m/, /n/, /r/, /v/, /z/ o /tj/ o bé amb un so vocal—, el sufix es pronuncia /d/. Exemples:

SO	VERB	FORMA -ED	PRONUNCIACIÓ
/b/	rob (atracar)	robbed	/robd/
/g/	hug (abraçar)	hugged	/hʌgd/
/l/	call (trucar, cridar)	called	/kòld/
/m/	seem (semblar)	seemed	/siimd/
/n/	plan (planificar)	planned	/plænd/
/r/	stir (remenar)	stirred	/stərd/
/v/	live (viure)	lived	/lévd/
/z/	use (fer servir) sneeze (esternudar)	used sneezed	/iuzd/ /snízd/
/tj/	judge (jutjar)	judged	/tjʌtjd/
/óu/	snow (nevar)	snowed	/snóud/

4) L'infinitiu termina en consonant+y

Si l'infinitiu termina en consonant+y, la y se substitueix per i davant el sufix; en canvi, si l'infinitiu termina en vocal+y, tal substitució no es fa. Exemples:

Verbs terminats en consonant+y	FORMA -ED	PRONUNCIACIÓ
try (intentar) reply (respondre)	tried replied	/traid/ /re·plàid/
Verbs terminats en vocal+y	FORMA -ED	PRONUNCIACIÓ
play (jugar) obey (obeir)	played obeyed	/pleid/ /o·bèid/

5) Es dobla la consonant final

Si l'infinitiu termina en «consonant+vocal+consonant» i l'accent cau a l'última síl·laba, la consonant final es dobla:

VERB	GERUNDI	PRONUNCIACIÓ
rob (atracar)	robbed	/ròbd/
drag (arrossegar)	dragged	/drægd/
plan (planificar)	planned	/plænd/
drop (deixar caure)	dropped	/dròpt/
chat (xerrar)	chatted	/txæ·təd/
admit (admetre)	admitted	/əd·mé·təd/

Tenim en compte que la consonant final no es doble si va precedida de dues vocals (p.e., la forma -ed de rain (ploure) és rained /reind/) ni si l'accent no cau al final de mot (p.e., la forma -ed de open és opened /óu·pend/).

EXCEPCIÓ: Encara que el verb sigui pla, l'anglès britànic dobla la l final si l'infinitiu termina en «consonant + vocal + l» (p.e.: travelled, labelled, etc.).

Exercicis

EXERCICIS INTERACTIUS

Empleneu els camps del formulari següent.

Principi de la pàgina

contacte / email

visca.com | APAC | Anglès fàcil