L'anglès fa servir el pronom neutre it com a subjecte quan identifiquem les persones. En el cas dels pronoms personals, se sol fer servir el pronom objectiu (i.e., me, him, us i them). Exemples:
1) Mira, és la Mònica!
Look, it's Monica!
2) —Eres tu, oi? —No, no era jo!
"It was you, wasn't it?" "No, it wasn't me!"
3) No érem nosaltres, eren ells!
It wasn't us, it was them!
És a dir, en el cas de la identificació, l'anglès vol el pronom it com a subjecte, encara que el complement sigui en plural o de primera o segona persona. Més exemples:
4a) Qui hi ha?
Who's there? o Who is it?
b) Sóc en Tomàs. Sóc jo. Som l'Ignasi i l'Anna. Som nosaltres.
It's Tomàs. It's me. It's Ignasi and Anna. It's us.
c) És la Joana. És ella. Són en Josep i en Carles. Són ells.
It's Joana. It's her. It's Josep and Carles. It's them.
També cal esmentem el gir «It is/was + pronom subjectiu + who». Exemples:
5) Són ells que de debò mereixen el premi.Més exemples:
8) Com sabies que era ells?Finalment, val a dir que, quan ens identifiquem per telèfon o en una carta, s'usa freqüentment el pronom this; p.e., Sóc en Josep (This is Josep). L'expressió It's Josep és més informal.