visca.com | Dites visca!

Dites visca! L

la
la llei de l'embut
might makes right
la part del lleó
the lion's share

laborable: dia laborableworkday, work/working day

laments: els laments no serveixen per resno use crying over spilt milk

las: ai las!alas!

leri: leri-leri — 1 [prop d'esdevenir-se] about to happen 2 [si cau no cau] teetering, shaky, about to fall

lífting: líftingface-lift

línia
a primera línia de foc
on the front line
en línia recta
straight, in a line; orderly
guardar la línia
keep one's figure, stay slim
línia de mira
line of sight

listo: vatua listo!what the heck!, what the hell! [vulg.]; darn it!, dammit! [vulg.]; fuck! [tabú]

lladra: gos que lladra no mossegaone's bark is worse than one's bite

lladrar: lladrar a la llunawaste one's time

lladre
atipar-se/afartar-se com un lladre
eat like a horse
el lladre es pensa que tots roben
people with bad intentions assume bad intentions in others
un lladre de camí ral
a common thief, punk, swindler

lladren: quan els gossos lladren, alguna cosa sentenwhere there's smoke, there's fire

lladres: cova de lladresden of thieves

llaga: posar el dit a la llagahit the nail on the head, hit the bull's-eye/mark

llàgrima: plorar a llàgrima vivasob/cry one's eyes out

llàgrimes
llàgrimes de cocodril
crocodile tears
mar de llàgrimes
flood of tears
tempesta de llàgrimes
storm of tears
vall de llàgrimes
vale of tears

llaminer: ser llaminerhave a sweet tooth

llamp
com un llamp
quick as a flash/wink
llamp del cel!
dammit! [vulg.], damnation! [vulg.], darn it!, dang!

llampada: de llampadain a flash

llampec: en/com un llampecquickly, fast; in the blink of an eye; (in / like / quick as) a flash; in two shakes of a lamb's tail; before you can say Jack Robinson

llamps: tirar a algú llamps i pesteschew someone out, give someone hell [vulg.], read someone the riot act, rake someone over the coals

llana
anar per llana i tornar esquilat/tos
become the victim of one's own scam
quan les cabres tindran llana
when pigs have wings; when hell freezes over [vulg.]
tenir llana al clatell
be gullible, a sucker, an easy mark
treure a algú la llana del clatell
wise someone up, put someone in the know

llança: la punta de llançathe cutting edge, avant-guarde, state-of-the-art

llançar
llançar a perdre
to spoil, mess up, screw up [vulg.]; [menjar] go bad/off (ex.: La gelada ha llançat a perdre la collita de taronges = The frost has spoiled the orange crop)
llançar el guant a algú
throw down the gauntlet (to someone); to challenge someone
llançar l'ham
lure, entice, offer an inducement; [fer entendre a algú l'interès de tenir-hi una relació amorosa] (come on to / hit on) someone
llançar la tovallola
throw in the towel
llançar les campanes al vol
peal the bells, beat the drum; celebrate, make merry, revel
llançar per la borda
do away with, cast aside, dispense with, get rid of
llançar una floreta
pay a compliment; praise, flatter
llançar-ho tot a rodar
give up on everything

llar: llar de focfireplace

llarg
a llarg termini/tret
in the long run/term
al llarg de
along, throughout; along the length of
anar de llarg
(take / go on / last) a long time
anar (per) llarg
(take / go on / last) a long time
de llarg a llarg
from one side/end/point to the other
llarg com un dia sense pa
never-ending, ceaseless, endless; [discurs] long-drawn-out, long-winded
llarg (d'ungles / de dits)
light-fingered
més llarg que un dia sense pa
never-ending, ceaseless, endless; [discurs] long-drawn-out, long-winded
passar de llarg
not stop, keep on going
posar-se de llarg
[presentar en societat] have a coming out party
tirant llarg
at (the) most, at the outside
tirar llarg
overestimate
llarga
a carrera llarga
in the long run, sooner or later; in the fullness of time
a la llarga
in the long run, sooner or later; in the fullness of time
cara llarga
long-faced, gloomy, sad, depressed
de llarga mà
long beforehand
saber-la llarga
be shrewd, crafty, cunning, savvy; be sharp as a tack
tenir la llengua llarga
be a gossip, telltale, blabbermouth, bigmouth

llargues: donar llargues màniguesgive a free hand, give free rein, give a blank check

llàstima
fer llàstima
to be pitiful
fet una llàstima
in deplorable condition

llàtzer: fet un sant llàtzerbedraggled, battered, beat up

llauna
com en una llauna de sardines
packed/crammed like sardines
donar la llauna
to bother, annoy, irritate, pester, plague
quina llauna!
what a drag!
llaurar
llaurar a fondo
devote oneself to a job, an activity, etc.
llaurar dret
toe the line, follow the book, adhere to the rules
llaurar en arena
to flog a dead horse
llautó
ensenyar el llautó
show one's true colors; involuntarily reveal one's hidden intentions/agenda
veure's el llautó
see through something/someone, have someone's number
llavis
a flor de llavis
on one's lips
de llavis enfora
(paying/giving) lip service; speaking insincerely, empty talk, hollow words
estar suspès dels llavis d'algú
hang on someone's every word
mossegar-se els llavis
bite one's tongue, refrain from speaking
llebre
aixecar/alçar la llebre
let the cat out of the bag, spill the beans, blab, blow the gaff
dir més mentides que una llebre no fa salts
lie shamelessly; lie like a rug
donar/vendre gat per llebre
cheat, dupe, con, swindle, hoodwink, bamboozle, bilk; pull the wool over someone's eyes, take someone in
saber on jeu la llebre
know (the ropes / the score / what's what)
saltar la llebre
reveal a secret, spill the beans, let the cat out of the bag

llebres: a so de timbals no s'agafen llebressome things are best done discreetly

llegir
llegir en diagonal
to skim
llegir entre línies/ratlles
read between the lines
llei
a dreta llei
by rights; lawfully, legally, rightly, justly
complir amb la llei
abide by the law
de bona llei
genuine, veritable
de mala llei
base, disreputable
fer a algú la llei
lay down the law to someone
feta la llei feta la trampa
every law has a loophole
l'imperi de la llei
the rule of law
la llei de l'embut
might makes right
llei de l'embut
"might makes right"; laws or restrictions unfairly imposed upon the weak by those immune from complying with said laws and restrictions
projecte de llei
bill
violar la llei
break the law
lleig
fer lleig
look bad, make a bad impression
lleig com un pecat
ugly as sin
llençar
bo per a llençar
useless, good-for-nothing
llençar la casa per la finestra
go all out, shoot the works, spare no expense, pull out all the stops
llençar perles als porcs
cast pearls before swine

llençol: a cada bugada (perdem / es perd) un llençolfor every step forward, two steps back

llençolades: pegar llençoladescommit adultery, cheat on someone, philander

llengotes: fer llengotesstick out one's tongue

llengua
anar-se'n de la llengua
to let slip, to blab; let the cat out of the bag, spill the beans
brou de llengua
humbug, balderdash, hot air, hooey
estirar la llengua a algú
to loosen someone's tongue
ficar-se la llengua a la butxaca
hold one's tongue; keep one's trap shut [vulg.]
ficar-se la llengua al cul
keep quiet, clam/button up; shut up [vulg.], put a sock in it [vulg.]
fluix de llengua
gossipy, loose-lipped, gabby, prattling
frenar la llengua
be closemouthed, hold one's tongue, keep one's peace, keep mum
haver menjat llengua
babble incessantly, run off at the mouth, yakkety-yak
haver perdut la llengua
not say a word
llengua de pedaç
incomprehensible speech; gibberish, gobbledygook
llengua!
no way!
mossegar-se la llengua
bite one's tongue, refrain from speaking
no tenir pèls a la llengua
not mince words, speak one's mind, lay it on the line
retenir la llengua
hold one's tongue
ser fluix de llengua
be a bigmouth/blabbermouth; be indiscreet
tenir la llengua llarga
be a gossip, telltale, blabbermouth, bigmouth
tenir llengua d'escorpí/d'escurçó
have a sharp tongue; be a backbiter, detractor, slanderer, vilifier
tenir llengua de destral
calumniar
tenir (mala llengua / la llengua verinosa)
be a backbiter, detractor, slanderer, vilifier
tenir molta llengua
have a swelled head; be a blowhard/braggart/windbag
tenir-ho a la punta de la llengua
have it on the tip of one's tongue
treure un pam de llengua
huff and puff, be done in, be dead beat
llengües
anar a llengües de la gent
be the subject of malicious gossip
males llengües
mudslingers, character assassins, defamers, backbiters
llenties
guanyar-se les llenties
make/earn a living
vendre's per un plat de llenties
sell out, play false; put material gain before honor/duty

llentilla: tenir el cor com una llentillabe scared (stiff / to death)

llenya
afegir/posar/tirar llenya al foc
add fuel to the fire, make matters worse
donar llenya
beat up, thrash, knock around
fart de llenya
beating, thrashing, whipping
fer llenya
said of a human tower that has collapsed (ex.: El 5 de 8 ha fet llenya = The eight-storey tower with 5 to a floor has collapsed)
repartir llenya
attack, assault, light into

lleó: la part del lleóthe lion's share

llepafils: llepafilsfussy eater

llepaplats: llepaplatsglutton

llepar
llepar el cul a algú
suck up (to someone) [Am.] [vulg.], kiss (someone's) ass [vulg.]
per llepar-se'n els bigotis/dits/morros
finger-licking good; to find something particularly tasty

llepat: haver llepathave had it, be done for, be sunk

llesca: fer la llesca ato bother, annoy, irritate, pester, plague

llest
més llest que la tinya
smart as a whip, sharp as a tack, keen, quick-witted
més llest que una daina
smart as a whip, sharp as a tack, keen, quick-witted

llestos: i llestos!and that's it!, that's all she wrote!

llet
blanc com un glop de llet
white as a sheet
de mala llet
in a bad mood; bad-tempered, churlish, grouchy, ornery, cross
haver mamat llet de cabra
be unruly, rebellious, headstrong
quina llet!
what luck!
ser de mala llet
be bad-tempered, churlish, grouchy, ornery, cross
lletera
comptes de la lletera
wishful thinking, self-deception
fer els comptes de la lletera
indulge in wishful thinking, count one's chickens before they're hatched
lletra
a poc a poc i bona lletra
slowly and carefully; slow but/and sure
al peu de la lletra
literally, word for word
aprendre de lletra
learn to read
saber de lletra
know how to read, be literate

lletraferit: lletraferitbookworm, savant, scholar

lletres: sopa de lletresword search

lletuga: com una lletugatender

lleuger
de lleuger
carelessly, haphazardly, negligently, offhandedly
lleuger com una ploma/daina
light as a feather

lleugera: a la lleugeracarelessly, haphazardly, negligently, offhandedly

llevada: fer llevadagive forth, yield; give a good account of itself

llevant: de llevant fins a ponenteverywhere, far and wide, near and far, the world over

llevar
llevar (a algú) la bena dels ulls
wise someone up, make someone see the light
llevar àncores
leave, clear out, make tracks, take off; [lit.] weigh anchor
llevar la taula
clear the table
llevar-se amb el peu esquerre
get up on the wrong side of (the) bed
llevar-se la careta
show one's true colors
llevat
llevat d'això
besides this, apart from this
llevat de
except, apart from, other than
llevat que
unless

llibertat: prendre's la llibertat detake the liberty of

llibre
com un llibre obert
like an open book; easy to get to know
com un llibre tancat
like a closed book, difficult to get to know
llibre de consulta
reference book
parlar com un llibre
speak in (an erudite / a scholarly) manner
punt de llibre
bookmark
llibres
deixar els llibres
give up one's studies
ficar-se en llibres de cavalleries
get mixed up in questionable affairs

llibreter: llibreter de vellsecondhand bookseller

lliçó
donar una lliçó
give a good example
perdre la lliçó
lose track, get lost
saber la lliçó
know the score/ropes, know one's (way around / stuff)

lligades: tenir les mans lligadeshave one's hands tied

lligar
lligar caps
understand, get the picture, get the point, catch on
lligar curt
restrict, hamper, impede, inhibit; bottle up, pin down
lligar de mans (i peus)
put out of action, hamstring, hogtie, incapacitate
lligar els gossos amb llonganisses
be rolling in cash/money/dough
lligar-se bé les espardenyes
pull up one's socks; prepare oneself for a dfficult task
no deixar caps per lligar
leave nothing to chance
tenir (melics / molts caps) per lligar
have a lot on one's plate, have a lot to do

lligat: estar lligat de peus i manshave one's hands tied

lliguen: vuits i nous i cartes que no lliguenuseless, of no account

llim: saber del llim de les ollesknow the score/ropes, know one's (way around / stuff)

llima
menjar com una llima
eat like a horse; [despectivament] pig out
treball de llima
polishing, fixing up, retouching

llimar: llimar arestespour oil on troubled waters, work to reduce tensions, attempt to calm a problematic situation

llimbs: als llimbsin limbo; in a state of uncertainty

llindar: al llindar deon the threshold of

lliri: amb el lliri a la màlike a babe in the woods, credulously, gullibly

llis
llis i ras
1 [fàcilment] easily 2 [a la clara] frankly, forthrightly, without beating around the bush
passar de llis
not stop, keep on going

llista: passar llistacall the roll

llistó
abaixar el llistó
lower the bar
posar alt el llistó
set the bar high
llit
anar al llit com les gallines
go to bed with the chickens
anar-se'n al llit
go to bed
fer el llit
make the bed
fer llit a part
not sleep together, sleep in separate beds
fer llit
keep to one's bed, be confined to bed
ficar-se al llit
1 [anar a dormir] go to bed 2 [emmalaltir] get sick, fall ill
guardar llit
keep to one's bed, be confined to bed
llit de matrimoni
double bed
llit de roses
bed of roses
tornar-se'n al llit, que això és la lluna
that's it, that's all she wrote, end of story

lliurar: lliurar l'ànima a Déumeet one's maker

lliure
al lliure albir
freely, as one pleases
lliure arbitri
free will
tenir el camp lliure
have a free hand

lloat: lloat sia Déu!praise the Lord!

lloc
a cap lloc
nowhere, anywhere
donar lloc a
cause, bring about, give rise to
en lloc de
instead of
en tot lloc
everywhere
fer lloc
make room for
fer-se un lloc
succeed, find a place for oneself, do well
feu lloc!
make way!, clear the way!
fora de lloc
uncalled-for, improper, inappropriate, off-base
haver-hi lloc
there be cause; to be fitting
lloc comú
[tòpic] half-truth, banality; generalization without substance
posar les coses al seu lloc
clarify matters, make things perfectly clear
posar-se al lloc de l'altre
put oneself in someone else's shoes
tenir lloc
take place
un lloc per a cada cosa, i cada cosa al seu lloc
everything in its place

llogar: n'hi ha per a llogar-hi cadiresit shouldn't be missed, it's beyond belief, it's a real knockout

llogat: tenir el cul llogatwork for someone else, be dependent on another

lloguer: vendre la casa i anar a lloguergive it up as a bad deal, bow out, give up the ship; go out of business

llonganisses
haver-hi més dies que llonganisses
there be all the time in the world
lligar els gossos amb llonganisses
be rolling in cash/money/dough
llop
a la gola del llop
in danger, in darkness
ficar-se a la gola del llop
put oneself at risk; go into the lion's den
fosc/negre com una gola de llop
black as night/pitch
ser un llop amb pell d'ovella
be a wolf in sheep's clothing
tenir cara d'ovella i urpes de llop
be a wolf in sheep's clothing
veure les orelles del llop
be in danger, at risk
llops
no matar (llops)
not be special, not be anything (out of this world / to write home about)
temps de llops
foul weather

llorers: adormir-se sobre els llorersrest on one's laurels

lloro
la xocolata del lloro
something unimportant, an insignificant part
passar la nit del lloro
make a night of it, go out on a binge
repetir com un lloro
to parrot

lloros: fotre's de lloros [vulg.]fall on one's face, fall flat

llostres: entre dos llostres/llustresat dusk/twilight/nightfall

lloure: a lloureat will, at liberty, without restrictions; freely, fancy-free; (ex.: amb els cabells ~ = with one's hair loose)

lluernes: fer lluernesreflect sunlight off a mirror

llufa
fer llufa
fail, break down, be on the blink/fritz, go haywire, go/be kaput; [petard, bomba, etc.] not go off
penjar/posar la llufa a algú
take advantage of someone

lluir: lluir el pèllook good, have a good appearance; look like a million dollars

lluiria: (a algú) lluiria més el pèlone would be better off

lluït: quedar lluïtlook foolish

llum
a plena llum
in plain sight, openly
clar com la llum del dia
plain as (day [Am.] / a pikestaff [Br.] / the nose on one's face)
com posar oli en un llum
be smooth/plain sailing; be a perfect fit, be just what the doctor ordered
donar a llum
give birth
estar com un llum
be mad as a hatter, crazy as a loon, nutty as a fruitcake, stark raving mad
fer llum sobre
shed light on
obrir els ulls a la llum
be born
sortir a la llum
come to light
tancar els ulls a la llum
to die, pass away, breathe one's last, give up the ghost, kick the bucket, buy the farm, cash in one's chips
treure a la llum
bring to light, bring into the open, lay bare, disclose
veure la llum
be born
llums
a dues llums
twilight
a encesa de llums
at dusk/twilight/nightfall
lluna
de bona lluna
in a good mood, cheerful, in high spirits, bright, cheery, chipper
de mala lluna
in a bad mood; bad-tempered, churlish, grouchy, ornery, cross
demanar la lluna en un cove
ask for the moon
estar a la lluna (de València)
be distracted/inattentive; be (spaced out / out to lunch); be daydreaming/woolgathering
lladrar a la lluna
waste one's time
lluna de mel
honeymoon
prometre la lluna en un cove
make empty promises
prometre la lluna
promise the moon
quedar a la lluna de València
be disappointed/frustrated; be left in the dark; have one's hopes dashed
tornar-se'n al llit, que això és la lluna
that's it, that's all she wrote, end of story
voler agafar la lluna amb les dents
want something impossible, set one's sights too high
llunes
fer llunes
pout, glower, look sullen, sulk
tenir llunes
blow hot and cold; be variable, unpredictable, fickle, changeable, inconstant
lluny
al/del lluny
far away, in the distance; a long way away [col·loq.]
al lluny del lluny
as far as the eye can see
anar lluny d'osques
be mistaken, off the beam, wide of the mark
anar massa lluny
get out of hand
arribar lluny
succeed, go far, do well, get ahead, move up in the world
ben al lluny
as far as the eye can see
d'una hora lluny
from a long way off
de lluny
distant (ex.: Som cosins de lluny = We are distant cousins)
lluny de
far from
lluny enllà
far away, way over yonder, in the distance
ni de lluny
not at all, not by any means, no way; not by a long (shot [Am.] / chalk [Br.])
salut i ben lluny!
good riddance!
sense anar més lluny
for example/instance
veure (de / d'una hora) lluny
be clear-sighted, perceptive
veure de lluny
be easily foreseen
veure's d'una hora lluny
be obvious, self-evident; to tell at a glance

llunyania: a la llunyaniafar away, in the distance; a long way away [col·loq.]

lluquet: encendre's com un lluquetlose one's temper, fly off the handle, hit the ceiling/roof

llustres: entre dos llostres/llustresat dusk/twilight/nightfall

lluu: no és d'or tot el que lluuall that glitters is not gold

lucre: sense finalitat de lucrenonprofit

visca.com | Dites visca!