Encara que no hi ha prou evidčncia en la literatura científica i mčdica per a donar crčdit a les afirmacions que els aliments "ECO" sķn substancialment més segurs o més saludables que els aliments convencionals, hi ha, anotats, casos de persones que, en canviar de dieta, experimentaren una remissiķ espontānia d'un cas de cāncer que els metges havien qualificat com a "sense esperanįa".
Si tens cap pregunta o comentari sobre una possible connexiķ entre la dieta ECO i la remissiķ del cāncer, agrairíem la teva participaciķ en el nostre fōrum.
FŌRUM
* Camps obligatoris
(Si ja has publicat un comentari aquí, només cal emplenar-hi el correu-e i el comentari; el programa recorda el nom, vila i web.)
La remissiķ espontānia, també anomenada curaciķ espontānia o regressiķ espontānia, és una millora o cura inesperada d'una malaltia que normalment avanįa. Aquests termes s'utilitzen habitualment per a millores transitōries o finals, inesperades, del cāncer. Les remissions espontānies es refereixen a cāncers del sistema hematopočtic (cāncer de sang, per exemple leucčmia), mentre que les regressions espontānies afecten tumors palpables; tanmateix, tots dos termes s'utilitzen sovint de manera intercanviable.
La regressiķ i la remissiķ espontānies del cāncer van ser definides per Everson i Cole en el seu llibre, de 1966, com "la desapariciķ parcial o completa d'un tumor maligne en absčncia de tot tractament, o en presčncia d'una terāpia que es considera inadequada per a exercir una influčncia significativa sobre la malaltia neoplāsica".
Fa temps que se suposa que les regressions espontānies, i molt menys les cures, del cāncer sķn fenōmens rars, i que algunes formes de cāncer sķn més propenses a cures inesperades (melanoma, neuroblastoma, limfoma) que d'altres (carcinoma). Es va estimar que la freqüčncia era d'1 per cada 100.000 cāncers; tanmateix, aquesta proporciķ podria ser una subestimaciķ o una sobreestimaciķ. D'una banda, no es poden entendre tots els casos de regressiķ espontānia, ja sigui perquč el cas no estava ben documentat o el metge no estava disposat a publicar-ho, o simplement perquč el pacient va deixar d'assistir a una clínica. D'altra banda, durant els últims cent anys gairebé tots els pacients amb cāncer han rebut algun tipus de tractament, i la influčncia d'aquest tractament no sempre es pot excloure.
És probable que la freqüčncia de regressiķ espontānia en tumors petits s'hagi subestimat drāsticament. En un estudi curosament dissenyat sobre mamografia es va trobar que el 22% dels casos de cāncer de mama van patir una regressiķ espontānia.
Everson i Cole van oferir aquesta explicaciķ per a la regressiķ espontānia del cāncer:
En molts dels casos recollits... cal recončixer que els factors o mecanismes responsables de la regressiķ espontānia sķn obscurs o desconeguts a la llum del coneixement actual. Tanmateix, en alguns dels casos, el coneixement disponible permet dinferir que probablement les influčncies hormonals eren importants. ... En altres casos, els protocols suggereixen fermament que un mecanisme immunitari en va ser el responsable.
Challis i Stam, encara més perduts, van concloure l'any 1989: "En resum, hem de concloure que, tot i que es continuen publicant anualment un gran nombre de casos interessants i inusuals, encara hi ha poques dades concloents que expliquin l'ocurrčncia de regressiķ espontānia."
Hi ha diversos informes de casos de regressiķ espontānia del cāncer que es produeixen després d'una febre provocada per una infecciķ, que suggereixen una possible connexiķ causal. Si aquesta coincidčncia en el temps fos una connexiķ causal, també hauria de precipitar-se com a efecte profilāctic; és a dir, les infeccions febrils haurien de reduir el risc de desenvolupar cāncer més tard. Aixō es podria confirmar recollint estudis epidemiolōgics.