visca.com | Gramàtica anglesa

Gramàtica anglesa - Presentació de la sèrie

L'anglès en català

La present Gramàtica anglesa vol ser un manual, distribuït en cinc volums, d'estudi i consulta per als qui desitgen aprofundir i perfeccionar llurs coneixements d'aquesta llengua anglosaxona. Té un caire comparatiu, perquè tota la seva exposició es basa en la gramàtica catalana i donant per suposat que el lector té una certa familiaritat amb els aspectes fonamentals de la seva llengua materna. És més, després de molts anys d'ensenyar l'anglès als catalans, l'autor considera que té motius de sobres per a oferir-los el següent consell: «Si voleu aprendre l'anglès, coneixeu bé el català.»

Potser algú dirà que aprendre l'anglès en català no és bo, ja que no es podria aconseguir mai un parlar natural i fluid si hom sempre pensés primer en català; a més, és probable que el resultat seria un anglès molt catalanitzat; o encara, dirà que els nadons no aprenen pas la seva llengua materna a base d'un altre idioma i que, per tant, sembla poc recomanable que ho facin els adults.

Respondríem dient que, primer de tot, és molt difícil de parlar un idioma estranger amb fluïdesa i correcció, fins i tot quan hom viu en el país en què es parla. Tots coneixem casos de persones que viuen des de fa temps en el nostre país i, malgrat expressar-se amb una certa desimboltura, encara xampurregen espantosament. Sembla evident que, si més no per als adults, cal estudiar l'idioma en qüestió per a no cometre-hi errors. Nosaltres creiem que tals errors són gairebé sempre el resultat d'haver calcat expressions d'un idioma en l'altre: tant si volem com no, els nostres raonaments són determinats pels pensaments, i és inevitable que, a l'hora d'expressar-nos inicialment en una llengua forastera, utilitzem les formes i construccions amb les quals ja estem familiaritzats.

Ara bé, pel que fa al català i a l'anglès, a vegades aquest procediment funciona perfectament bé; per exemple, en traduir les frases Ara visc a Manresa i L'he vista dos cops , veiem que el resultat en anglès és gairebé idèntic a l'original: Now I live in Manresa i I've seen her twice. Però no es poden resoldre de la mateixa manera expressions molt semblants, com ara En aquest moment miro la televisió i L'he vista fa poc; cal traduir-les: At the moment I'm watching television i I saw her a (little) while ago. Així, doncs, per a no parlar un anglès catalanitzat, cal fer certes distincions, i per a entendre aquestes distincions --evitant així expressions com «At the moment I watch television» i «I have seen her a (little) while ago»--, pensem que el procediment més recomanable és establir un sistema de correspondències entre les dues llengües, sistema que, per a nosaltres, hauria de basar-se en la gramàtica de la llengua materna de l'alumne, o sia, en el nostre cas, en la gramàtica catalana. Per exemple, és molt fàcil d'explicar un dels usos del present continuous anglès de la manera següent:

«Quan, en català, és possible de substituir el present d'indicatiu per la forma verbal present continu sense alterar el sentit de la frase, tal frase s'ha de traduir obligatòriament pel temps de present continuous anglès (excepte quan es tracti d'una acció que comença en el passat i que dura fins ara, cas en el qual es tradueix pel present perfect continuous).»
Això, diem, és més fàcil que no pas explicar tal ús en anglès sense esmentar formes i construccions que alumne ja coneix.

Pel que fa a l'exemple dels nadons, creiem que hi ha molts factors que li treuen rellevància: els nens viuen en el país on es parla llur idioma i, a més, normalment tenen dos pares que n'estan molt, d'ells. En canvi, la majoria dels alumnes catalans no viuen pas en un país angloparlant, amb prou feines tenen cinc o sis hores setmanals per a dedicar a l'estudi de l'anglès i, tret del cas en què visquin amb una persona angloparlant, no tenen ningú per a fer un control constant del seu progrés. És més, el nen comença amb la ment «en blanc» --absorbint informació com una esponja sense relacionar-la amb esquemes prèviament establerts-- mentre que els adolescents i els adults ja tenen els mitjans per a expressar-se i, com ja hem vist, hi relacionen inevitablement qualsevol informació nova. Finalment, recordem que als nadons els costa quinze o vint anys de poder parlar com un adult; no sembla lògic que l'alumne hagi d'esperar tant temps solament per a poder manifestar amb eficàcia i correció els seus pensaments en una llengua estrangera.

Amb tot això no voldríem pas dir que l'alumne hagi sempre de pensar en català abans de parlar en anglès, però la capacitat d'expressar-se espontàniament sense xampurrejar s'obté solament després de moltes hores d'estudi i de pràctica; és conseqüència de la formació d'habituds que resulten sovint estranyes a les del català. Per tant, aconsellem paciència; per a no haver de desaprendre d'emetre proposicions les equivalències de les quals en català serien: «La vaig veure aquest matí» , «He viscut aquí per tres mesos» i «Estem anant demà», cal no fer els estudis a corre-cuita.

Si ens hem entretingut una mica en la justificació del nostre mètode --el qual, ben mirat, no és nostre sinó el tradicional-- és perquè som ben conscients que anem a contracorrent de la didàctica predominant actualment a Catalunya. De llibres anglesos per a aprendre l'anglès, n'hi ha a dojo; a més, les escoles ordinàries imiten sovint les acadèmies d'anglès privades establertes aquí, que segueixen el mateix camí que les de Londres i Nova York: tot es fa en anglès, sense establir comparacions amb la llengua materna de l'alumne. Mentre això és perfectament legítim a Anglaterra o als Estats Units --ja que, per un costat, els alumnes tenen l'avantatge de viure en un ambient de «immersió total» i, per l'altre, no es pot esperar que els mestres d'allà aprenguin les moltes llengües maternes de tots els seus alumnes--, aquí a Catalunya la situació és ben diferent i, abans d'acceptar cegament els nous mètodes d'aprenentatge, ens hauríem de preguntar el següent:

1) El fet que hi hagi tants llibres per a aprendre anglès en anglès i gairebé cap en català, ¿es deu a la major eficàcia d'aquells, o potser més aviat a la major facilitat amb què llibres monolingües poden ser concebuts, distribuïts i venuts?
2) ¿S'ensenya l'anglès en anglès i sense comparar-lo amb el català perquè és el mètode més eficaç, o potser més aviat perquè així els mestres angloparlants no hagin d'aprendre el català?

Estructura

La nostra Gramàtica anglesa es dividirà en cinc volums, el primer dels quals és el que el lector té a les mans, mentre que els altres quatre són en preparació. Oferim í el subtítol de cada volum:

Volum I: Temes introductoris, fonètica i ortografia
Volum II: Verbs -- Primera part
Volum III: Verbs -- Segona part (en preparació)
Volum IV: Noms i pronoms (en preparació)
Volum V: Adjectius, adverbis, preposicions i conjuncions (en preparació)

Agraïments

Si el lector s'estranya que un foraster angloparlant sàpiga escriure en català literari, li devem un aclariment: com diu la pàgina titular, aquesta obra ha estat revisada per Josep Ruaix, que no sols ha dedicat moltes hores a corregir els originals, sinó que ens ha instruït en elements d'estil i de gust. Per tant, li manifestem el nostre profund agraïment.

Dit això, cal esmentar també que, al llarg de la confecció d'aquest volum, hem contret molts deutes, deutes que ens complau de reconèixer ací. Així donem les gràcies a Griselda Pineda, la nostra primera i benvolguda correctora; a Amada del Río i la bona gent de la plantilla del Bar Globus de Manresa, sempre disposats a parlar de temes lingü ístics; a Isabel Roca i Màrius Moneo, filòlegs berguedans que ens han encomanat el seu amor pel català; a Montserrat Sarret, filòloga manresana que ha suportat amb bon humor una munió de consultes telefòniques; a Ramon Casas i els tècnics del Centre de Normalització Lingüí stica Montserrat; a Marta Serra, que ens ha ajudat amb les seves observacions; a Carles Gilabert, filòleg també manresà, que ens ha animat molt, i, last but not least, a Francina Jordà, que ens ha eixamplat una mica els horitzons de la pedagogia gramatical.


Dedicatòria

L'any 1924, l'Editorial Catalana de Barcelona va publicar la Gramàtica anglesa de Pompeu Fabra, el qual esmerç à més de cent cinquanta pàgines en el tema de la fonètica anglesa. Inspirats per aquesta obra del Mestre, la qual nosaltres, modestament, mirem d'actualitzar i posar a l'abast dels alumnes d'avui dia, ens plau de dedicar aquest llibre, el nostre primer assaig en l'àmbit de la cultura catalana, a la seva memò ria.

Manresa, desembre de 1995


visca.com | Gramàtica anglesa


contacte / email