visca.com | llibres

An Idiom a Day
366 dites angleses corresponents a dites catalanes
Pròleg de Joan Ferrer

PRÒLEG

Els catalans mai no podrem estar prou agraïts al professor Lou Hevly per tot el que ens ha donat. Fa gairebé quaranta anys que es va establir a Manresa. Jo sempre he pensat que és una persona superdotada: va néixer a Seattle l'any 1949, va esdevenir clarinetista i guitarrista, músic de carrer, artista de teatre, professor i, per damunt de tot, filòleg: un home que disposa d'uns coneixements profunds de les llengües anglesa —que és la seva materna— i catalana —la seva passió.

Va fer amistat amb Josep Ruaix, de Moià —el Gran Ruaix, l'home que ens va ensenyar a escriure en català a tots els qui avui ensenyem la nostra llengua—, i a la "factoria" Ruaix va editar un conjunt de cinc volums que constitueixen una de les millors descripcions disponibles de la llengua anglesa en una altra llengua que no sigui la mateixa anglesa: Gramàtica anglesa. Volum I: Temes introductoris, fonètica i ortografia (1995); Volum II: Verbs (primera part) (1997); Volum III: Verbs (segona part) [Verbs adverbials (phrasal verbs) i verbs preposicionals] (1999); Volum IV: Noms i pronoms (2001); Volum V: Adjectius, adverbis, preposicions i conjuncions (2003). En conjunt és una obra de referència fonamental (i jo crec sincerament que és insuperable). Aquest remarcable treball de descripció de la llengua anglesa "pensant en català" va rebre una formulació breu: Anglès fàcil: Anglès essencial per a catalanoparlants (Barcanova 2013).

Ara en Lou ens torna a obsequiar amb un llibre magnífic i original (com tot el que fa aquest home polifacètic): An Idiom a Day — 366 dites angleses corresponents a dites catalanes. L'exercici és sensacional. Respon a allò que em va explicar Joan Coromines que sentia que Fabra, quan redactava el seu Diccionari general de la llengua catalana, a vegades es preguntava: «com ho diria, el pare?» És una pregunta fonamental: el sentit genuí de la llengua. I aquí, si furguem en les genials traduccions de l'anglès que va fer Josep Carner, ja fa cent anys, hi trobarem exemples prodigiosos. Així, en la traducció de The Adventures of Tom Sawyer (1876) de Mark Twain (Les aventures de Tom Sawyer, 1918), el genial Carner ens ofereix múltiples exemples de traduccions idiomàtiques portentoses:

"You're a fighting liar and dasn't take it up." | –Us baralleu de per riure, i no goseu començar.

"I dare you to step over that, and I'll lick you till you can't stand up. Anybody that'll take a dare will steal sheep." | –Llengua que no camineu damunt d'això. I si ho feu us aporrinaré fins a aclotellar-vos en terra. Qualsevol que tingui llengua [tocarà l'arpa / furtarà xais / farà córrer l'ungla].

Podríem continuar, però: "That's all."| –Vet-ho aquí; perquè en aquesta pàgina proemial sols volem dir que aquest exercici de llengua que va iniciar Carner el trobareu continuat en el llibre que teniu a les mans, en què Lou Hevly resol i comenta amb traça, saber i humor una bona tirallonga (una per a cada dia de l'any de traspàs, el que en té 366, de dies) d'idiotismes (no penseu malament: això vol dir "construcció o locució peculiar d'una llengua") de l'anglès. Els seus comentaris sempre cut the mustard (fan el pes), en el món de la paremiologia és evident que he knows his onions (en sap un niu) i encara que s'enfronti amb algun element que sigui a hard nut to crack (un os dur de rosegar), en Lou sabrà land on his feet (sortir-se'n).

Moltes gràcies, Lou, per tot el que ens ensenyes i per les bones estones que ens fas passar.

Joan Ferrer
Universitat de Girona


INTRODUCCIÓ

Un dels elements més divertits de l'estudi d'un nou idioma és, sens dubte, el de les locucions i frases fetes. Als estrangers ens fan molta gràcia expressions catalanes com ara on sant Pau va perdre l'espardenya (where Saint Paul lost his espadrille?), donar gat per llebre a algú (to give someone cat for rabbit?), no tenir pèls a la llengua (to not have hair on one's tongue?) i riure per sota el nas (laugh beneath one's nose?). Òbviament, aquestes dites no s'han d'interpretar al peu de la lletra, sinó que s'entenen com a alternatives a expressions més literals. Són maneres de dir característiques d'una llengua, normalment ben conegudes i valorades a causa de les seves possibilitats expressives i estilístiques.

Bé, doncs, el que ens interessa d'aquest cas és que els sentits d'aquestes quatre locucions —respectivament, molt remot, enganyar, dir les coses clares i riure dissimuladament— en anglès es poden expressar també amb locucions i frases fetes; respectivament, in the middle of nowhere (al mig d'enlloc), pull the wool over someone's eyes (tibar la llana sobre els ulls d'algú), speak one's mind (parlar la ment) i laugh up one's sleeve (riure per la màniga). De fet, la recerca ens revela que d'aquests casos n'hi ha a balquena; per tant, se'ns va acudir de compilar un petit diccionari del que en anglès s'anomenen idioms, que corresponen a locucions o frases fetes catalanes. El títol del llibre, An Idiom a Day, és el mateix que el d'una llista de correu electrònic que, com implica el seu nom, envia als subscriptors cada dia un idiom anglès degudament traduït al català.

Aquest diccionari s'ordena de la manera següent: en la primera línia donem la dita anglesa, en negreta, seguida de la dita catalana equivalent, en cursiva. Ara bé, en compilar les entrades d'aquesta obra hem trobat moltes dites catalanes que, en un grau o altre, ja han caigut en desús, si més no entre la gent jove. Com que pensem que val la pena de recuperar-ne un gran nombre, les incloem en aquest aplec amb l'esperança que es repopularitzin, però sempre acompanyades d'una expressió literal o molt coneguda perquè no hi hagi dubtes pel que fa al sentit.

En la segona i tercera línies donem, respectivament, un exemple de l'ús de la dita en anglès i la traducció en català. Després, en l'apartat ORIGEN, anotem d'on ve l'expressió, que inclou una data orientativa de la primera referència escrita (obtinguda, en la majoria dels casos, de les pàgines del Ngram viewer de «Google Books»), com també una traducció literal de la dita i, en molts casos, una explicació sobre la història de l'expressió.

En la secció COMENTARI, després de la d'ORIGEN, hi afegim qualsevol informació sobre la dita que considerem que podria interessar al lector, incloent-hi citacions de la King James Version de la Bíblia, de Shakespeare i d'altres fonts interessants.

Després dels apartats d'ORIGEN i de COMENTARI ve la secció de SINÒNIMS en què es donen altres expressions i, a vegades, «phrasal verbs» (combinacions de verbs més adverbis i preposicions que formen una unitat sintàctica) que són sinònims o que tenen sentits afins amb aquelles.

Finalment, hi ha les seccions NOTA GRAMATICAL i NOTA LÈXICA, on es mostren, a partir dels exemples, punts problemàtics de gramàtica i lèxic anglesos. Per exemple, l'oració que mostra l'ús de la dita hold a grudge comença dient "Holding a grudge is stupid..." (Guardar rancor és estúpid...); doncs en l'apartat NOTA GRAMATICAL expliquem que quan un verb anglès fa de subjecte sol revestir la forma de gerundi (ex.: Nedar és sa = Swimming is healthy). De la mateixa manera, en l'entrada de smell a rat, l'exemple inclou la frase I would have had to be pretty stupid... (Hauria hagut de ser bastant toix...), doncs en la NOTA LÈXICA observem això: l'adjectiu pretty, que vol dir bonic, també és adverbi i vol dir bastant.

El diccionari inclou un índex alfabètic de les locucions i frases fetes catalanes; per exemple, si algú vol saber com es diu en anglès fer l'orni, l'entrada en l'índex l'adreçarà a l'entrada 327: play dumb. També hi ha un índex de totes les dites angleses que apareixen en els apartats dels sinònims. Per exemple, encara que la dita up a stump no té entrada, apareix en l'índex com a sinònim de l'entrada 16, at one's wits' end (no saber a quin sant encomanar-se).

NOTA: Citacions de la Bíblia en anglès són de la versió King James, que s'abrevia KJV.

visca.com | llibres